CRONOLOGIA HISTÒRICA DE NULLES
         (Informació facilitada per Josep Fusté.)
DATA FETS
1159 Carta de poblament donada per Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, amb donació i colonització del
llocs de Bràfim, Nulles i "Villas Iudauycas".
1165 Nulles passa al domini de Guillem de Claramunt (senyor de Tamarit) i de Guillem de Reixac.
03 gen 1208 Guisla (o Guilla) de Banyeres i Miró de Castellvell fa donació de les "villas iudaycas" i Nulles
1311 Nulles, Vallmoll i Vilabella passen temporalment a la cúria de Tarragona.
1358 Nulles te aproximadament 65 habitants.  Casafort, uns 25. Primer cens conegut.
1365 Nulles és de Bernat de Foix, vescomte de Castellbó.
1408 L'ordre dels hospitalers de Vallmoll-Puigpelat es fusiona amb la de Selma.
1553 Fogatge nominal. Nulles te 19 focs (aprox. 100 hab.), tots laics, Bellavista 4 i Casafort 5.
1562 S'encarrega un retaule per a l'església a Cosme de Reus.
8 abr. 1567 Tractat de Concòrdia per a elegir vicari resident a Nulles. Edificació d'una abadia a Nulles.
1583 Clau de la pedra a la plaça de Casafort, la mes antiga del nostre terme, actualment a cal Lluc.
1607 Tensions entre els senyors de Vallmoll i els Hospitalers. Crida i reclutament de voluntaris i compra
d'armes. A la processó anyal de l'Hospitalet al Roser, el batlle de Nulles detingué al cap dels hospitalers
1613 Fundació de la confraria del Roser per Hiacinto Rovira.
1640-1652 Guerra dels segadors. Valls és quarter de La-Mothe.
1658 Joan Figuerola de Casafort es conegut com membre del Sant Ofici (Inquisició).
1664 Hi ha llibre de bacins per a l'obra de l'església, la qual cosa sembla voler dir que a l'església s'hi feien obres.
1665 Discussions sobre els límits dels termes de Nulles i Casafort. Es constitueix una junta de prohoms.
1670 - 1712 Soldats pel terme. Es discuteix si Casafort li corresponen deures pels soldats. Un jutge ens visita i convé una paga
pels soldats. A partir de 1696 arriben soldats flamencs, portuguesos, anglesos i alemanys. El 1709 el vicari va a
negociar amb el comte de Nassau. El 1712, les contribucions als soldats arriben a quasi 500 lliures.
1683 Obres a l'església. Ramon Llort n'és vicari rector. Es registra activitat fins el 1692.
1684 Cau una paret del castell i mata el nen Joan Queraltó,
1687 Terrible plaga de la llagosta a les nostres terres.
1699 Es construeix l'altar i retaule de Sant Isidre, el del Sant Crist i la trona. Hiacinto Vila, escultor de Valls talla imatges
1701 Assistència a la "professó" de la MD del Lledó. Nulles finança el "ball de gitanes".
1708 Nulles te 154 habitants (26 cases); Bellavista 2/4 de tomb i 5 cases (uns 27 habitants); Casafort 2/4 de tomb i 7 cases.
1712 Nullencs al Coll de Balaguer.
1716 Decret de nova planta. Nulles passa al Corregiment de Tarragona. Queda abolida la Comuna del Camp.  Nulles i les
possessions de la Baronia de Vallmoll queden temporalment confiscades per rei Felip V. Nou sistema impositiu
18 set 1717 Declaració sobre els conreus. El terme te en total 1046 jornals. Es de destacar l'existència de 434 figueres, que
equivalen a 22 jornals, 1080 oliveres o 24 jornals, 348 Alzines o 7 jornals, 53 noguers i 26 garrofers.
1718 Nou cens nominal que exclou Casafort i probablement els masos,  dona 168 habitants, 15 mules, 14 bous,
19 rucs i 29 porcs. Immediatament després d'elaborar el cens marxen de Nulles 11 persones.
1719 Setge i atac del Carrasclet a Valls. Bellavista te unes 6 cases (25 habitants) i Casafort 9 (39 habitants) Nulles es
retornat a la Baronia de Vallmoll.
1721 L'arquebisbe insisteix en cobrir el campanar, detecta altres faltes greus i amenaça amb anular "la Concòrdia" de 1567.
1734 S'estableix o s'ajusta el "bany pels indiots" (tipus d'arbitri). Restabliment de les rutes per on poden anar els porcs.
1754 Andreu Figarola (sic) de Casafort funda l'actual capella del Sagrat Cor.
1767 Escut de cal Lluc (ca l'Hereu) de Casafort, vinculat al Sant Ofici
1780 Construcció del retaule major de l'església parroquial, obra de Lluís Bonifàs. Costà 1000 lliures
10 mar 1782 Carles III autoritza l'obra de la Mina de l'Arquebisbe, que passa per Nulles on hi te quatre torres de ventilació
1787 Cens de Floridablanca 397 habitants: Nulles en te 272, Bellavista 53 i Casafort 72 (xifra màxima)
3er terç del 1700 Redreçament econòmic. Església refeta i moltes cases renovades i rehabilitades
1794 Nulles envia representants per a la constitució dels Miquelets per a la Guerra Gran. Impostos per sufragar la guerra.
1796 Es compra d'un solar a Magdalena Vidales per a edificar la casa de la vila.
7 juny 1808 Arriben 5000 soldats francesos al Camp de Tarragona. Maniobres per la banda dreta del Francolí
1809 Inici de la guerra del Francès, que durarà quinze anys. El febrer te lloc la batalla del Pont de Goi de Valls
Nous contingent de tropes franceses al Camp. 1810  Els francesos maten al nullenc Josep Mercader
1812 "Any de la fam". Es menjaren herbes i pa de vinassó. Els francesos maten a  Pallarès (45), Sabater (17) i Martí (60).
3 març 1814 Ferran VII pernocta a Valls camí de València i Madrid. Fi de la guerra
1821 Febre groga que causà força morts. A Nulles s'enterren cadàvers al lloc on es troben.
1822 - 1827 Guerra dels malcontents acabdillada per  Joan Rafí Sastre de Vilabella, que es ajusticiat (1827) a Tarragona
1830 Nulles poble redueix la seva població a un total de 199 habitants (un 27 % menys que el 1787) Per primera vegada
Bellavista iguala a Casafort amb 58 habitants
1830 Casa de la vila acabada.
1835 Constitució d'una societat de regants del torrent: Boronat, Vilanova, Vallvè, Boada, Busquets, Vidales, Aubia i altres.
1835 Nulles s'independitza de Vallmoll i esdevé ser municipi. L'església roman sufragània de la de Vallmoll
11 feb. 1837 Aldarulls anticlericals. Trasllat de la Mare de Déu de la Llet de l'Hospitalet a Puigpelat, per evitar riscos
20 abr. 1837 Tiroteig entre carlins i milicians al camí de Nulles a Vilabella: 13 milicians morts.
1842 Cens de Madoz. Nulles, amb Bellavista i Casafort, arriba als 336 habitants. Dues fassines en funcionament
1846 Bellavista, (73 habitants) passa a pertànyer a Nulles, l'església roman sufragània de la de Vallmoll.
5 nov. 1851 Caiguda al Portal del meteorit mes important de Catalunya, almenys en set segles
1851 Definitiva extinció de la comanda de l'Hospitalet. Estigueren quasi 600 anys molt prop de Bellavista
1853 Acord per arrendar les herbes del terme, a fi de finançar els costos de daurar l'altar major. Daurador: Joan Llorens.
1855 L'església de Nulles esdevé parròquia, independent de la de Vallmoll. El primer rector fou Francesc Garrabè.
1858 Nulles, amb Bellavista i Casafort, arriba als 626 habitants. Impressionant el creixement del 86% en quinze anys.
1859 Confiscació de propietats de l'església. Deumes del Bosc i forn de pa
1860 Benedicció de la segona campana, mes  petita que la del 1783, que pesava 450 Kg.
L'Alt Camp assoleix 39330 habitants, xifra rècord encara no superada. Nulles amb Bellavista i Casafort  635 habitants.
Escola de nens es ubicada a la casa de J Pallarès del carrer de la Font (cal Xinat)
1866 Les terres conreades de Nulles arriben al 92,6% de la superfície total . A l'Alt Camp, aquest percentatge només era
superat per Bràfim (95,6%) i Puigpelat (95,8%).
1869 Constitució de 1869. Desordres socials. A Valls, es crema el Registre de la Propietat. A Nulles es registren batusses
pel carrer
Febrer 1871 Eleccions a diputats provincials. A Nulles s'obtingué una de les victòries carlines mes aclaparadores de Tarragona.
Maig 1872 1a partida carlina per l'Alt Camp, comandada per F Cerdà, els germans Cadiraires i el Truco del Pla.
1872 Disminueix la superfície conreada de vinya. Passa del 79,5% al 77%. Les oliveres no arriben al 5% de la superfície.
Madoz ens indica que Nulles és l'únic poble que no hi ha cereals.  Arriba el garrofer, però encara no hi  ha avellaners.
29 ago. 1872 Nulles aporta voluntaris per a la creació d'un cos de 850 homes per a defensar-se del carlins.
8 set 1873 Els carlins de Josep Pàmies @Cercós cremen els documents del govern civil de Nulles.
16-feb La partida carlina de Pauet del Garidells, ronda per Vallmoll i Nulles. !8 maig: Important batalla entre carlins i tropes
del govern al Molí del Mig de Vilabella. D'aquesta batalla en quedà memòria popular. 13 set: La ronda liberal de
Vilabella afusella el comandant d'armes carlí de Santes Creus, prop de Casafort
 23 set 1874 Famós Aiguat de Santa Tecla, que malmeté totes les vinyes i en conjunt provocà mes de 570 morts i de 700 cases
enderrocades, la majoria al Camp de Tarragona.
abril 1876 Nulles suspèn les rondes liberals per a la defensa de carlins. Les accions bèl·liques s'han acabat.
1877 Nulles retrocedeix a 559 habitants. La carlinada s'ha fet notar. Comença, però, una nova època de prosperitat.
1880 Es crea el "Montepio de Socors Mutus", per iniciativa de Joan Busquets, Joan Solé Pallarès i Manuel Pallarès.
1880 La fil·loxera, iniciada a Bordeus el 1863 va avançant i els preus del vi van apujant-se. El 1880 s'arriba al record: la carga
de vi novell es paga a 90 pessetes i la verema a 29 rals el quintar.
1881 Nulles te escorxador. Fundació del Banc de Valls, important font de recursos financers de iniciatives locals
Estiu 1882 Fortíssima epidèmia de Xarampió. En uns dos mesos moren 18 nens
31 gen 1883 Recepció cerimoniosa del primer ferrocarril que passà per Nulles.
1885 Còlera morboasiàtic. Forta mortalitat: entre l'agost i el setembre del 1885, moren 13 persones:  St. Sebastià copatró
1886 Arribada a Nulles de la carretera de Tarragona al Pont d'Armentera de traçat polèmic
Nulles arriba als 687 habitants (CEC). Estem al final de l'etapa nomenada la "febre d'or". Els pagesos s'havien enriquit
amb el vi. La vinya es conreava en els llocs més insospitats. La fil·loxera però estava arribant.
primav. 1890 Epidèmia de tos ferina. Moren 7 nens, en pocs dies.
1891 Fortes glaçades que no es repetiran amb tanta intensitat fins el 1956. Moriren els garrofers.
Arriba la fil·loxera als nostres camps. En poc temps moren totes les vinyes, que es replantaren ràpidament amb ceps
de planta californiana. Es primers anys post-fil·loxera foren de sacrifici, austeritat i treball dur.
1892 Epidèmia de diftèria. Entre el febrer i el maig es registren 11 nens morts.
1900 Nulles te 682 habitants, 5 menys que el 1887. Les vinyes fil·loxerades s'estan renovant. El garrofer guanya terreny i
representant el 6,5% del sol conreat (1870 -2,5%). Els regadius pràcticament han desaparegut de Nulles.
Gener 1901 Inauguració del nou cementiri.
1902 Karl Wagner ("el suís") sol·licita establir indústria de vins a Nulles. Entre aquest any i el 1923, que el "suïs" va fer fallida
Nulles va arribar a les màximes cotes de progrés. El 1920 arribà a la xifra record de 813 habitats.
1912 Creació de "Los Amigos". Trasllat dels safareigs al capdavall de la raseta i nova font modernista al Portal
1914 Obres a l'església: pintura interior i estucat de l'exterior i campanar pel pintor Andreu Ferreter de Tarragona.
Construcció del local del cafè i teatre, propietat de la Societat Agrícola "Els Amics"
1915 Nova plaga a les vinyes el "Mildew" col·loquialment coneguda com mildef, i gran pedregada que durà tres dies.
Segueix un any de crisi, misèria, disturbis sindicalistes i vagues.
20 gen 1917 Fundació del Sindicat Agrícola de Sant Isidre.
1917 Instal·lació d'electricitat, promocionada per Josep Fortuny Vives @Boronat del Catllar
1919 Constitució del Sindicat Agrícola Popular Comença l'edificació del celler del sindicat Agrícola de St. Isidre,
1919 sota la direcció de Cèsar Martinell. La primera collita hi entra el 1920
17 Gen 1921 Assassinat de Joan Mas Cusidó @ "Pessetetes"
1922 Venda del castell de Vallmoll. Definitiu adéu dels senyors de Vallmoll.
15 maig 1924 Extraordinària festa per la inauguració i bateig de 2 campanes, Isadora de 240 kg i Francisca de 70Kg,
14/04/1930 Nova carretera a Valls, que surt de l'avinguda de Catalunya. Davalla la població a 689 habitants.
Abril 1931 Nou consistori republicà. Alcalde Joan Figuerola Ballester;  tinent alcalde Francesc Boronat Montserrat
26/08/1934 Mor a punyalades al carrer Colom Josep Boada (Pep del Pó). Manifestació de suport
02/03/1935 Ventada de St. Simplici: cauen abatuts el Pi de Puigpelat i l'Alzina del Mussol
   1936 - 1938 Guerra civil. Reacció violenta contra la rebel·lió militar. Destrucció dels altars i interior de l'església. Son
assassinats quatre nullencs (3 a Nulles i 1 al Botarell). Cal afegir dos forasters també morts dins el terme
S'emet moneda per a us local. Moriren tretze soldats fills de Nulles i quatre de Bellavista.
15 gen 1939 Entren els "nacionals" i subseqüents canvis estructurals. Depuracions. El nou altar major de l'església i
nou retaule amb els tres sants: St. Joan i St. Sebastià i St. Isidre.
1940 Malgrat els Informes locals "nets" 39 nullencs foren inculpats. 8 nullencs s'exiliaren o fugiren de Nulles
1941 Obertura de la Travessia, que deix en desús el pas de corredor, dit popularment "el Metro"
1953 Segona fase de les reformes a l'església, amb el lideratge de  Mossèn Miquel. S'arranjà tot el presbiteri i deambulatori.
20 ago. 1955 Inauguració de les instal·lacions d'aigua corrent. Vingué l'arquebisbe de Tarragona Benjamin de Arriba i Castro
Febrer 1956 Fortes glaçades que maten els garrofers. Greu cop per molts pagesos modestos.
1959 Màquina de batre comunitària al solar del celler petit. S'abandonen les eres.
Juliol 1969 Inauguració del desviament de la carretera de Tarragona, supressió del pas nivell i nou pont sobre la via.
1975 Es popularitza la "tauleta" que balla i contesta preguntes. Venen a Nulles curiosos, periodistes i parapsicòlegs.
1979 La població de Nulles davalla per sota els 400 habitants (395). Iguala la que teníem a la primera meitat del segle XIX.
1993 Inici comercialització de vins i caves "Adernats".
Informació facilitada per Josep Fusté.